A propòsit de la iniciativa “Un dia sense música”

Com tants altres companys i companyes, estic a favor de la rebaixa de l’IVA cultural. És evident que no beneficia per a res al sector musical. S’han reduït les contractacions per la falta de pressupost, i el context socioeconòmic ens ha obligat a reduir catxets.

Això, sumat a l’increment de la taxa impositiva del 21% d’IVA, fa que percebem un sou (?) encara més miserable. Pels músics, reverteix d’una manera dramàtica i negativa pel que fa als nostres drets laborals. Ni més ni menys, com qualsevol altre treballador. Som un sector econòmic feble i maltractat, que ni tan sols tenim conveni laboral, ni una eina sindical de classe que defensi la nostra posició. És un problema nostre, com a col·lectiu, que es tradueix en la incapacitat de mobilització, per la falta d’organització, i pel desert de la militància sindical. Per tant, ens cal fer tota l’autocrítica en aquest sentit. I malgrat estar d’acord amb aquesta lluita per a rebaixar l’IVA cultural, la iniciativa d’Un dia sense música em sembla enormement insuficient. Es tracta d’una protesta simbòlica convocada, principalment, per associacions de sales i representants. No hi ha ni un sol col·lectiu de músics entre els convocants. Repeteixo: els músics hem de fer tota l’autocrítica, perquè si ara no ens hi sentim representats, és per deixadesa nostra. No estem organitzats i, per tant, no tenim força. Però vull posicionar-me. Primer de tot, penso que fer una aturada de concerts en un dimecres és absurd. Si volem quedar-nos en la força del simbolisme, una iniciativa com aquesta hauria de fer-se en cap de setmana, que és quan hi ha el volum més gran de concerts i d’actuacions musicals. Fer-la en dimecres només obeeix a uns interessos empresarials concrets, a la renúncia de la “pèrdua de diners” per guanyar la batalla, i a la por d’organitzar una jornada reivindicativa que realment tingui conseqüències econòmiques per al sector. Per tant, en aquest sentit, penso que fer una aturada de concerts entre setmana és estèril, perquè la força que tindria fer-la en dies musicals naturals (divendres i dissabtes) seria molt més directa i impactant. En segon lloc, considero que és insuficient fer una crítica de l’IVA cultural sense tenir en compte l’anàlisi conjuntural del sistema capitalista, que condiciona de forma desmesurada la xarxa de relacions socials, laborals i econòmiques de la cultura. La mercantilització de la música, i el negoci dels espais d’oci, maltracta els treballadors musicals. Si des de la cultura es persegueix –també– la quimera del màxim benefici per damunt de tot, és evident que els qui hi sortim més mal parats siguem els treballadors musicals. Per tant, entenc que és essencial fer una crítica global del model cultural, de les relacions econòmiques que ens impedeixen desenvolupar-nos lliurement. En aquest debat, segur que els treballadors culturals tenim moltíssimes coses per criticar del tracte de les sales, del paper dels intermediaris del sector, dels pressupostos públics que acaben en mans d’empreses privades, o de la privatització constant i progressiva de la gestió d’espais culturals que són públics. És a dir, està molt bé que lluitem per a rebaixar l’IVA cultural. Però no serveix de res si no procurem lluitar contra aquesta mercantilització, privatització i esclavització del sector cultural. Potser aquesta no és la lluita de les empreses que convoquen Un dia sense música. Potser Un dia sense música no és la meva lluita. Ens urgeix construir un sindicat de músics des de la perspectiva de classe, anticapitalista. Perquè és evident que la lluita de classes, també en la cultura, segueix existint. I la classe obrera, com sempre, va perdent. No és això pel què cantàvem. No és això pel què lluitàvem.

0 Comments

Leave a Comment

  1. […] Reducció de l’IVA, sí, és clar! La cultura no és un luxe. Ara bé, sense els músics ni els autors, per exemple, no hi hauria música, així que per què no s’ha tingut en compte l’opinió d’aquests per planificar aquesta jornada reivindicativa (que no vaga, important!)? També recomano aquest escrit de Cesk Freixas, tan lúcid com sempre: http://ceskfreixas.cat/2015/05/20/a-proposit-de-la-iniciativa-un-dia-sense-musica/ […]

Deixa un comentari