A Miguel Hernández

Que la meva veu pugi a les muntanyes
i baixi a la terra i retroni,
això vol la meva gola
des d’ara i des de sempre.

Si he sortit de la terra,
si he nascut d’un ventre
dissortat i amb pobresa,
no ha sigut sinó per a fer-me
rossinyol de les desgràcies,
ressò de la mala sort,
i cantar i repetir
a qui ha d’escoltar-me
quan a penes, quan a pobres,
quan a terra em refereixi.

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=juGmTglVQko]

Deixa un comentari