A veure com ho expliquen (II)

Aquesta darrera setmana ha arribat més pausada a les nostres vides. En el terreny del debat nacional i del procés, vull dir, clar. Els atemptats a París han obligat a tothom a posicionar-se. I a parlar-ne. Les condemnes al terrorisme de DAESH són necessàries: per la desgràcia i la tragèdia que suposa, i perquè sembla que ja no ens salva l’excusa dels milers de quilòmetres que ens separen del conflicte bèl·lic en territoris àrabs. Cal saber-ho llegir des de la crítica a una organització que neix del feixisme i de l’imperialisme, sense caure en la ingenuïtat de no voler buscar les responsabilitats col·lectives, entre les que també hi deu haver les d’occident. Però d’això m’agradaria parlar-ne més endavant, en una altra ocasió, en un altre article.

Tenim el procés d’independència planxat i ben calentet, damunt d’una taula, esperant per a ser desplegat. I tot, en un context d’ariabàscia, que dirien els sards. Pel camí del sard al català, ariabàscia és una espècie de calma tensa. Després dels “no tranquils” i els “sí nerviosos”, arriba un nou fascicle del Procés: l’ariabàscia.

En aquesta nova fase, després de la insistència de la CUP en forçar una nova investidura per a trobar una presidència de consens, algunes veus prou conegudes de CDC s’han fet escoltar. Voldria citar-ne tres, per a després fer-nos una pregunta que crec essencial.

[1] En l’article d’Andreu Mas-Colell, publicat al diari Ara la setmana passada, hi trobem això:

“Finalment, tant o més seriós és que la CUP s’ha definit com a euroescèptica i antieuro. Associar-nos, encara que sigui indirectament, amb aquestes posicions ens fa mal en un front absolutament vital: el front europeu i internacional”

[2] L’exconseller de Presidència i cap de llista de Democràcia i Llibertat (la coalició entre CDC i Reagrupament a les eleccions espanyoles), Francesc Homs, deia això, fa pocs dies, a TV3:

“La CUP no pot venir amb 10 diputats i carregar-s’ho tot”

[3] Antoni Fernández Teixidó, dirigent històric a dins de CDC, anunciava el dimarts 17 de novembre que abandonava els seus càrrecs orgànics a dins de la direcció del partit, amb una frase com aquesta:

“Que ens marquin condicions inacceptables va més enllà de la meva provada capacitat d’acceptació”

Per si algú encara no n’havia pres consciència, és evident que a CDC i a la CUP únicament els uneix el projecte d’independència. I m’atreviria a dir que és un punt de contacte que fa referència a l’objecte, al què, perquè una altra evidència és que el com i el qui són, a banda d’adverbi i pronom, motius per al distanciament. La setmana passada vam viure la teatralització dels arguments del no per part de la CUP. Aquesta setmana hem viscut la teatralització de les conseqüències del no per part de CDC. Té tot l’aixafament de la lògica, perquè són formacions polítiques que representen cares notablement oposades de l’eix social. Els que tenen més pressa són els que ara diuen que anem massa ràpid. En fi.

La cruïlla social de l’independentisme ens interpel·la amb una pregunta: on es troba l’equilibri per a fer possible la independència? I, fins i tot, amb una segona: si bé és cert que, arribats a aquest punt, ens convé mantenir la majoria en favor de la plena sobirania nacional, com podem ampliar-la? Si l’independentisme ha aconseguit arribar a noves persones en els darrers mesos és gràcies a la transversalitat, però sobretot a la transportació cap a l’esquerra d’aquesta transversalitat. La història recent ens demostra que ja no queden espais de la nostra burgesia per a convèncer. Més aviat podríem dir que, en aquest sentit, s’ha tocat sostre, i que és difícil ampliar la base independentista des d’aquesta posició. En canvi, i contra tot pronòstic, les dinàmiques dels últims mesos reafirmen la idea que la majoria social del procés i de l’independentisme creix per l’esquerra, gràcies a nous paràmetres que, aportats des de l’esquerra independentista i anticapitalista, han ajudat a construir el discurs independentista lluny de la justificació de la història i de la identitat, a través del relat de la radicalitat democràtica, la desobediència i de la utilitat social de la independència entesa com a eina, com a mitjà, i no com a finalitat. Ens ho demostren els resultats de les passades eleccions del 27 de setembre (potser ja seria hora de reconèixer l’error estratègic de no concórrer amb les 3 candidatures per separat?).

Entre el silenci d’ERC —o la seva confusa equidistància entre uns i altres—, i les discrepàncies de CDC amb la ideologia anticapitalista de la CUP, s’obre una claror estranya, borrosa, entre els núvols de l’ariabàscia: possibilitat d’unes noves eleccions. Sigui el que sigui —perquè els militants de la CUP encara ho hem de debatre en una assemblea extraordinària, i perquè el #pressingCUP continua amb el seu ritme—, aquí no s’està dient a ningú que abandoni. S’estan demanant actes de responsabilitat pensats en clau de moviment transversal independentista. Actes de responsabilitat que poden comportar passes enrere, però que en cap cas estan exigint abandonaments. És difícil esquivar el mecanisme del pensament electoralista, però és un pas indispensable si volem guanyar. Necessitem crear mapes mentals col·lectius i tenir totes les eines per analitzar quina ha de ser la millor opció per a reafirmar la nostra majoria i ampliar-la. Tenim espai per créixer des de l’esquerra, i si hi ha esculls que ens ho impedeixen, penso que és legítim plantejar-se com superar-los, sense perdre a ningú pel camí, ni per les conseqüències de l’egoisme i el personalisme.

Perquè, si ens amenacen amb la pèrdua del suport de la burgesia en la recerca d’arguments i posicionaments per ampliar la base de l’independentisme des de l’esquerra transformadora… quanta independència aguanta la nostra burgesia? I, en el cas que la resposta sigués tota: quanta transversalitat aguanta l’independentisme? A veure com ens ho expliquen.

1 Comment

Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s