Black Mirror

Fa dos anys vaig descobrir una sèrie audiovisual que em va fer tremolar. Es tracta de Black Mirror. Segurament molts de vosaltres ja la coneixeu. Se n’ha parlat relativament prou, sobretot en l’àmbit de les xarxes socials, i s’ha convertit en una espècie de material de culte per a una generació, la que va néixer a la dècada dels 80 i 90 del segle passat, que ha vist créixer, en paral·lel amb la seva adquisició de maduresa, tot allò que se li ha donat el cognom de Tecnologia en nom de l’evolució del segle XXI.

De Black Mirror existeixen dues temporades, cadascuna d’elles formada per tres capítols. També s’ha estrenat una extensió en forma de capítol nadalenc. Cada capítol és autoconclusiu i, malgrat compartir un mateix univers contextual, no és necessari veure l’anterior per a entendre el següent. Però… què té aquesta sèrie que la faci tan especial? Jo diria que Black Mirror posseeix tres elements que la converteixen en una de les millors creacions audiovisuals dels darrers anys: un tractament de la imatge excel·lent, un guió molt i molt ben escrit, i una crítica social que no estem acostumats a veure i a escoltar en una sèrie televisiva.

Tot el que ens ofereix visualment Black Mirror està cuidat fins a l’últim detall, no hi ha res oblidat, i tot el que passa per la pantalla té un significat i una utilitat a dins de l’argument. Precisament això és el que aconsegueix empaquetar l’espectador a dins de cada capítol: necessita atenció, i aquesta atenció és recompensada al descobrir la finalitat de tot allò que es mostra. El guió, per altra banda, és un tresor. Si bé és cert que hi ha capítols més ben trobats i acabats que d’altres, en totes les entregues juguen d’una manera terrible amb la psicologia dels personatges, i també amb la nostra, com a espectadors. Els girs són d’aplaudiment a peu dret, ni més ni menys. Per acabar, el leitmotiv de tot plegat és la crítica social. Black Mirror és una sèrie distòpica. Se situa en un futur no gaire llunyà per a reflexionar sobre el paper de control, addicció i falsa realitat de les noves tecnologies en la societat capitalista. Propera al ciberpunk, ens alerta del camí que hem escollit col·lectivament, segurament sense llibertat individual, condicionats per la tendència i obligats a seguir-lo per no quedar-nos apartats de l’evolució global i, per tant, de la mateixa societat. Fotografia amb una cruesa inqüestionable les mancances i les debilitats d’un sistema que ens aïlla i ens desclassa, a través d’una ficció que cada cop ho és menys.

  • En versió original (anglès), podeu veure les dues temporades i el capítol especial aquí.
  • En castellà, podeu veure-la aquí (Youtube, amb resolucions de pantalla bastant baixes):

Black Mirror – 1a Temporada – Capítol 1: El himno nacional
Black Mirror – 1a Temporada – Capítol 2: 15 millones de méritos
Black Mirror – 1a Temporada – Capítol 3: La historia completa sobre ti

Black Mirror – 2a Temporada – Capítol 1: Ahora mismo vuelvo
Black Mirror – 2a Temporada – Capítol 2: Oso blanco
Black Mirror – 2a Temporada – Capítol 3: El momento Waldo

Black Mirror – Capítol especial: Blanca Navidad

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s