Diari de gravació · Dia 10

Ha arribat el dia més temut per a qualsevol cantant. El dia d’enfrontar-se a l’única veritat possible: la rítmica, l’afinació, la intensitat, l’emotivitat. La veritat de la sala de gravació en solitari, sense eco, sense res més que un micròfon davant del nas i el faristol aguantant l’altra veritat, prèviament treballada; la literatura que s’ha de cantar. Entre música èpica de pel·lícula històrica, m’encomano al cant dels dofins.

Deixa un comentari