Diari de gravació · Dia 10

Ha arribat el dia més temut per a qualsevol cantant. El dia d’enfrontar-se a l’única veritat possible: la rítmica, l’afinació, la intensitat, l’emotivitat. La veritat de la sala de gravació en solitari, sense eco, sense res més que un micròfon davant del nas i el faristol aguantant l’altra veritat, prèviament treballada; la literatura que s’ha de cantar. Entre música èpica de pel·lícula històrica, m’encomano al cant dels dofins.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s