Diari de gravació · Dia 10

Ha arribat el dia més temut per a qualsevol cantant. El dia d’enfrontar-se a l’única veritat possible: la rítmica, l’afinació, la intensitat, l’emotivitat. La veritat de la sala de gravació en solitari, sense eco, sense res més que un micròfon davant del nas i el faristol aguantant l’altra veritat, prèviament treballada; la literatura que s’ha de cantar. Entre música èpica de pel·lícula històrica, m’encomano al cant dels dofins.

Deixa un comentari

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.