Fa uns dies vaig fer córrer per les xarxes socials un formulari molt simple que contenia algunes preguntes en relació al treball musical i la seva dedicació professional. La intenció era que els i les músics del país les contestessin. El qüestionari ha arribat a moltes persones que es consideren músics (ja sigui per formació, dedicació, aspiració, etcètera), arribant a un total de 545 entrevistats. Amb aquesta mostra, que entenc que pot ser significativa de la realitat, professional i no professional, del nostre sector, se’n poden extreure algunes conclusions que, a primera vista, no deixen de ser alarmants.

Per quin motiu vaig decidir fer aquesta enquesta? Vivim un context on sembla que tots els sectors econòmics es recuperen de la patacada del darrer decenni, i ho fan vanagloriant-se d’un suposat creixement i d’una reestructuració forçosa. El sector de la música no n’és una excepció, i en les darreres setmanes hem pogut llegir diversos titulars optimistes, que provenen del que vindria a ser la patronal de la indústria musical (des d’empreses promotores de concerts, fins a discogràfiques, passant per representants i mànagers), on s’afanyen a afirmar que la música al nostre país ja ha sortit de la crisi.

Jo, que farà 15 anys que m’hi dedico i sempre ho he vist com una crisi perenne, em vaig encuriosir per saber les dades reals de la base d’aquest sector econòmic. Sense músics no hi ha música. És la màxima del sector. Com a mínim, és la màxima dels treballadors i les treballadores de la música. Hem sortit de la crisi? No faré cap mena d’interpretació, perquè no hi entenc i no és la meva feina. Únicament exposaré els resultats de les preguntes que vaig formular. Ho faré en percentatges. És dolorós.

Et dediques exclusivament a la música? [545 respostes]
SÍ: 22,9%
NO: 77,1%

Qui contestava que “Sí” a la primera pregunta, li preguntava:
Pots viure exclusivament de les actuacions en directe? [125 respostes]
SÍ: 15,2%
NO: 84,8%

Respecte el 100% d’enquestats: pots viure exclusivament de les actuacions en directe?

SÍ: 3,5%
NO: 96,5%

Qui contestava que “No” a la primera pregunta, i també qui contestava que no podia dedicar-se únicament als concerts en directe, li preguntava:
A més a més dels concerts en directe, com complementes la teva feina? [526 respostes]
Sóc estudiant: 39,7%
Treballo dins del sector econòmic de la música (professor, productor, arranjador, tècnic…): 10,3%
Treballo en un altre sector econòmic que no és el de la música: 50%

[SOU]
1) Sou de qui pot viure exclusivament dels concerts
Mensualment, i de forma orientativa, el teu sou és de…
[19 respostes]
Menys de 600€: 21,1%
Entre 600€ i 1.000€: 5,3%
Entre 1.000€ i 1.500€: 31,6%
Entre 1.500€ i 2.500€: 21,1%
Més de 2.500€: 21,1%

[SOU]
2) Sou de qui no pot viure únicament dels concerts
Mensualment, i de forma orientativa, el teu sou és de…
[526 respostes]
Menys de 600€: 42%
Entre 600€ i 1.000€: 22,2%
Entre 1.000€ i 1.500€: 20,2%
Entre 1.500€ i 2.500€: 14,3%
Més de 2.500€: 1,3%

[GÈNERE]
1) De qui pot viure exclusivament dels concerts:
[19 respostes]
HOME: 78,9%
DONA: 21,1%

[GÈNERE]
2) De qui ha de complementar el seu sou a banda dels concerts:
[526 respostes]
HOME: 64,1%
DONA: 35,4%
LLIURE DE GÈNERE: 0,5%

Aquest divendres participarem als actes de la plataforma cultural No Callarem. Serà a Barcelona, a partir de les 17.30 hores de la tarda, a la Presó La Model. Nosaltres hi serem per partida doble: a la taula rodona “Censura i música” i al concert final (20.15 hores). L’entrada és lliure fins a completar l’aforament. Us hi esperem!

Moltes gràcies a tots i a totes pel vostre suport. Que a què em refereixo? A vegades me n’oblido d’agrair una cosa tan bàsica com que sou vosaltres els qui feu possible aquest projecte musical. Gràcies per venir als nostres concerts, per comprar els nostres discos, per votar-nos als premis de la música… Gràcies, de tot cor!

Arribem al final d’un nou calendari. És moment per a posar damunt la taula totes aquelles coses bones i dolentes que hem viscut. A vegades és un simbolisme necessari. Tot continua, o quasi tot, i és just aturar-nos per agafar oxigen i tenir una estona per a nosaltres. El 2017 segurament ha sigut un any d’aprendre a conviure. Conviure amb les partides i conviure amb les arribades. Conviure amb l’alegria i conviure amb la tristesa. La vida és una mescla estranya de sabors, suposo que per això la vivim tan intensament.

Des d’aquesta petita i humil finestra us vull desitjar una molt bona entrada al 2018, que sigueu feliços i cuideu a les persones que més estimeu. Que la música pugui seguir acompanyant-nos durant molts més anys i que sapiguem trobar-nos en aquest lloc comú que són les cançons.

Gràcies per cuidar-me tant i fer costat a aquest petit taller d’escriure cançons que porta el meu nom propi però que és possible gràcies al treball en equip. Al Víctor Nin (guitarrista i arranjador), al Roger Vidal (management i contractació), a la Cristina Salvà (discogràfica) al Jordi Puig (comunicació i premsa) i al Rai Iniesta, Pau Romero i Cesc Martorell (músics de la banda).

Aquest 2018 arribarà amb molts concerts (ja has mirat l’agenda?) i amb moooooltes sorpreses, i tinc ganes d’anar-vos-les explicant!