L’entrevista que li vaig fer al Rubèn Sànchez i que vaig publicar en aquest blog fa uns dies, s’ha convertit en una de les entrades més llegides i compartides d’aquest lloc web. Això m’ha fet pensar que, contra tota idea superficial, el feminisme i la necessitat de buscar-ne aliats és un tema que ens preocupa, i que genera una interès real, com a mínim a dins d’aquells sectors que podríem denominar l’esquerra progressista. És precisament aquesta suma de conceptes, la d’aliats del feminisme, que, en els darrers mesos i amb fortuna, ha impactat i ha ajudat a crear opinió formada i crítica.

Continue reading

M’agrada molt escoltar la ràdio. A casa, mentre procuro escriure alguna cosa, mentre intento que neixi alguna cançó. Al cotxe, quan vaig de concert, quan torno. Sempre sona la ràdio. La seva supervivència sembla que sigui un miracle. L’avenç de les noves tecnologies ha condicionat els mitjans de comunicació. Volem que la informació ens arribi ràpid.  Continue reading

Fa uns anys, l’Associació Cultural La Torxa – Zitzània Cultural (amb seu a Vilafranca del Penedès) va emetre una campanya nadalenca amb un cartell encapçalat per un lema trencador: fora les festes d’ocupació. La frase va fer fortuna, i propugnava una lluita que tenia com a base la crítica a la celebració de festivitats i l’exhibició de símbols aliens a la nostra cultura, imposats pel colonialisme econòmic i la globalització dels valors més amargs del capitalisme. En aquest cas es feia referència a la figura del Pare Noel, i es reivindicava la del Tió, entre altres.

Continue reading

Aquesta darrera setmana ha arribat més pausada a les nostres vides. En el terreny del debat nacional i del procés, vull dir, clar. Els atemptats a París han obligat a tothom a posicionar-se. I a parlar-ne. Les condemnes al terrorisme de DAESH són necessàries: per la desgràcia i la tragèdia que suposa, i perquè sembla que ja no ens salva l’excusa dels milers de quilòmetres que ens separen del conflicte bèl·lic en territoris àrabs. Cal saber-ho llegir des de la crítica a una organització que neix del feixisme i de l’imperialisme, sense caure en la ingenuïtat de no voler buscar les responsabilitats col·lectives, entre les que també hi deu haver les d’occident. Però d’això m’agradaria parlar-ne més endavant, en una altra ocasió, en un altre article.

Continue reading